‘Merlí’ comença amb les hormones disparades               

Opinió

Els espectadors de TV3 esperaven amb ganes l’inici de la tercera i última temporada de ‘Merlí’. És veritat que el fet d’anunciar repetidament que no hi haurà cap més entrega potser haurà fet augmentar les expectatives. Ben jugat. Sigui com sigui, finalment han tornat a les pantalles els alumnes més actius de tot Catalunya. I el que és més important: no han decebut.

Els creadors de la sèrie jugaven amb la comoditat de l’èxit assegurat. Això pot ser un risc si t’acomodes sense trencar-te el cap, perquè saps que facis el que facis agradarà. Però aquest no és el cas de ‘Merlí’ que, lluny de fer el que hauria sigut més fàcil, l’han volgut dotar d’uns aires diferents. Han anat més enllà. Fins i tot, han apostat per un registre una mica diferent del que havien executat en les dues primeres temporades. Com sempre, volien sorprendre, i això està molt bé.

Ara bé, si analitzem en detall el primer capítol, hi podem trobar un guió que s’ha vestit amb uns aires pretensiosos que no eren gens habituals en aquesta sèrie. Per exemple, les crítiques a la classe política sempre han estat molt presents, però quina és la diferència? Doncs que, al llarg del primer capítol, van haver cinc moments de denuncia política i social, una xifra clarament excessiva. Les crítiques cap a l’status quo semblaven posades en calçador per acontentar als seguidors de ‘Merlí’. És cert que la sèrie agrada, entre altres coses, per la seva forma de posar el dit a la llaga, però qualsevol excés és dolent. No per augmentar la quantitat de crítiques -que, a més, eren molt semblants entre elles- la sèrie agradarà més.

De fet, una de les seves virtuts era la naturalitat de la trama, amb un equilibri perfecte i versemblant entre tots els elements que componien la ficció, però ara sembla que han preferit abusar dels continguts que agraden més de ‘Merlí’. És tant així que, en totes les escenes en les quals hi havia crítica, es podien veure als alumnes sorpresos per com el professor s’havia atrevit a formular-la, i ho expressaven amb crits, onomatopeies o aplaudiments.

Al ‘Merlí’ li ha sortit una competidora, la Silvana (interpretada per Carlota Olcina), amb una personalitat molt semblant a la del personatge de l’actor Francesc Orella. La rivalitat, doncs, està servida. Aquesta és un trama encertada, però esperem que en els pròxims capítols no es caigui en la previsibilitat. També cal dir que ha estat una bona decisió resoldre la tensió sexual entre tots dos des del principi. Hagués estat molt feixuc allargar-ho.

I d’escenes pujades de to n’hi va haver més. Les hormones estaven disparades, més del que ens tenien acostumats. I és que les dues setmanes de Nadal que han separat la segona de la tercera temporada han estat explosives per a alguns personatges. Qui anava a dir que el Joan canviaria tant? S’ha revelat contra tot i tothom, i s’ha pujat al carro de les drogues. D’altra banda, el Pol és qui en trafica. Els problemes econòmics que viu la seva família doten a la sèrie d’un realisme necessari. La trama del Marc -i el retorn del seu pare- també contribueixen en enriquir el guió.

Per fi ja es pot veure com és la casa i la vida de la Tània. Ara que no hi és el Bruno, podrem veure les seves històries d’una forma més accentuada, i això s’agraeix. En la presentació de la sèrie, asseguraven que aquesta seria una temporada més madura. Tot i que ja es pot palpar, encara s’ha de veure com evolucionarà en aquest sentit.

El nivell de realització és excel·lent. De fet, el primer capítol començava amb un pla seqüència impecable que ens introduïa de ple dins de la sèrie. Per tant, el nivell continua sent alt, però caldrà veure si els canvis que han fet per a aquesta temporada agraden al públic o no. De moment, a jutjar per les xarxes socials, sembla que ‘Merlí’ continua estant a l’alçada i dona just el que vol el públic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *