Comença a enlairar-se ‘Star Trek: Discovery’

Opinió

Era complicat trobar un equilibri entre el que esperaven els trekkies, els fans més apassionats de la franquícia d’Star Trek, i els espectadors de recent incorporació. Tot i que la pel·lícula de J. J. Abrams de l’any 2009 i les seves dues seqüeles van ajudar a atrapar al públic que no havia vist les sèries originals -i que, gràcies a elles, van poder endinsar-se dins de l’univers d’Star Trek-, el llenguatge d’una sèrie és molt diferent al del setè art.

De fet, feia més de 10 anys que ni la nau Enterprise ni cap altra de la Federació aterraven a la petita pantalla, per tant hi ha tot un seguit d’usuaris nous que no han pogut gaudir de les històries que es van començar a explicar a partir de l’any 1966 per a la televisió.

Així doncs, davant de la dificultat d’aconseguir un equilibri entre el que volen veure els nous espectadors i els seguidors de les històries originals, ‘Star Trek: Discovery‘ ha optat per dedicar els dos primers episodis de la temporada a presentar la sèrie i fixar l’acció. D’entrada, situar-nos 10 anys abans de la primera sèrie pot ser una arma de doble fil. Per una banda, la sèrie presenta una part de la història que encara no se’ns ha explicat; per l’altra, és fàcil cometre algun error que contradigui la ficció original i que sigui imperdonable per als trekkies.

Tot i així, funciona. Els dos primers episodis que es van estrenar conjuntament, amb gran encert, presentaven l’inici d’un conflicte que molt probablement ens acompanyarà al llarg d’aquesta temporada. També han servit per presentar als personatges, començar a conèixer-los i empatitzar amb ells. Les interpretacions ajuden molt en això. L’actriu Sonequa Martin-Green té un personatge complicat ja que no només és la protagonista, sinó que els seu orígens podrien entrar en contradicció amb el que ja s’ha explicat en altres sèries de la franquícia. Ella representa que és una humana que s’ha educat en el planeta Vulcà i que des de fa un temps és tinent comandant.

Això provoca que el personatge de Martin-Green es mogui tota l’estona entre la lògica típica vulcana i les emocions que dominen als éssers humans. Tot i aquesta complicació, el personatge està construït correctament, ben interpretat i millor explicat a mesura que passen els minuts.

En definitiva, els dos primers episodis són una bona carta de presentació. A partir d’aquí, la sèrie s’ha d’enlairar, tot i que serà difícil, perquè alguns personatges acaben amb alguna complicació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *